L'escriptura i la publicacio de diaris o dietaris ha estat -i es- un fenomen tan inadvertit com extraordinariament fecund en l'escena de les lletres contemporanies. Ancora del temps es una antologia de dietaris actuals que mostra, precisament, aquest indiscutible protagonisme de la literatura del jo en el nostre present confus, apassionant i fragmentari. N'ofereix un tast variat i saboros amb la indissimulada intencio de posar en valor les millors propostes, fixar un canon i -sobretot- seduir el lector cap a un fascinant dialeg de paraules i dies: un dialeg en que palpiten instants viscuts, records, enyorances; persones estimades, conegudes, saludades; fets anecdotics; memories remotes i immediates; episodis de l'actualitat social; vicis, virtuts, habits, costums; geografies dels sentiments i les emocions; frustracions i grans commocions; colors, textures, sabors; pel*licules, escultures, edificis, llibres, espectacles, musiques; paisatges i angoixes; delits i quimeres. I, naturalment, la mar sempiterna que ens parla de tot i de res -de la vida, exactament-, amb la literatura com a inefable ancora del temps.
L'escriptura i la publicació de diaris o dietaris ha estat -i és- un fenomen tan inadvertit com extraordinàriament fecund en l'escena de les lletres contemporànies. Àncora del temps és una antologia de dietaris actuals que mostra, precisament, aquest indiscutible protagonisme de la literatura del jo en el nostre present confús, apassionant i fragmentari. N'ofereix un tast variat i saborós amb la indissimulada intenció de posar en valor les millors propostes, fixar un cànon i -sobretot- seduir el lector cap a un fascinant diàleg de paraules i dies: un diàleg en què palpiten instants viscuts, records, enyorances; persones estimades, conegudes, saludades; fets anecdòtics; memòries remotes i immediates; episodis de l'actualitat social; vicis, virtuts, hàbits, costums; geografies dels sentiments i les emocions; frustracions i grans commocions; colors, textures, sabors; pel·lícules, escultures, edificis, llibres, espectacles, músiques; paisatges i angoixes; delits i quimeres. I, naturalment, la mar sempiterna que ens parla de tot i de res -de la vida, exactament-, amb la literatura com a inefable àncora del temps.
