Fundada el 1510 per iniciativa de quatre humanistes compromesos amb la formació de les donzelles, la Casa de la Criança va ser el primer centre d'ensenyament femení de Mallorca. Aquest volum reconstrueix la biografia institucional d'un espai concebut per instruir les educandes d'acord amb el seu gènere i el rol social que s'esperava que desenvoluparen com a esposes i mares. A través d'una sòlida recerca documental, l'obra ressegueix els més de quatre segles de vida de la institució, que es va haver d'adaptar als diferents contextos educatius de la monarquia hispànica i del posterior Estat espanyol, en competència constant amb l'emergent oferta escolar, tant publica com privada, de la ciutat de Palma. En darrera instància, la trajectòria de la Casa de la Criança s'erigeix en un mirall de les profundes transformacions experimentades per l'educació de la dona al llarg de l'edat moderna i contemporània.
